Palau-solità i Plegamans recorda el 20 de novembre de 1975

3.407 habitants i un pressupost municipal d’uns 12 milions de pessetes. Això el 1975 a Palau-solità i Plegamans. S’acaba d’inaugurar el pavelló esportiu i es va comença a treballar en l’abastiment d’aigua del riu Ter. Pere i Josep Maria Farnés ajudaven ahir al Palau al Dia - Magazín a fer aquest retrat d’aquell moment amb noms de carrers ben diferents. Com la Avenida de José Antonio o la Plaza de la Victoria...

L’alcalde era Josep Castells Sans, amb Aberci Padró i Joan Olivé com a tinents d’alcalde. En una sessió ordinària el 24 de novembre de 1975, es va manifestar el condol per la mort del dictador, alhora que l’adhesió a la figura del Rei Joan Carles I. S’entrava en una nova fase, sense saber ben bé quina, segons Joan Payola que del 1979 al 1983 va ser el primer alcalde de l’etapa democràtica, qui ha dit que es confiava que es podria entrar en una nova etapa de més llibertat.

Molts ho celebraven com Joan Ventura, fill de republicà represaliat. També ho van viure amb alegria molta gent a qui hem preguntat a peu de carrer. O famílies que ho vivien amb dues visions diferents. Va ser l’inici d’un canvi ple d’incertesa i que va durar més que el  gir d’un sol full al calendari. El juliol de 1976 el consistori aprovava per unanimitat l’amnistia.

Avui en dia però, segons un estudi del CIS, un 13% de joves d’entre 18 i 24 anys, creuen que en determinats moments, és millor una dictadura. Franco és trending tòpic a les xarxes. I a les aules David Dalmau, coordinador de Batxillerat de l’Institut Ramon Casas, diu que entre alguns joves simpatitzar amb el franquisme no avergonyeix. Per això creu que cal desmuntar les premisses amb que es basen i que no contrasten.

Tant Dalmau com testimonis veterans, membres del Casal de la Gent Gran, que ahir també van passar per Ràdio Palau, creuen necessari un bon exercici de memòria històrica i democràtica.