L’esmolet torna a Palau i manté viu un ofici gairebé desaparegut
Alfonso López recorre municipis del voltant amb les rodes d'esmolar darrera de la seva furgoneta
El ritual de la tornada a l’escola ha coincidit avui amb el retorn a Palau d’un altre ritual que cada vegada és més difícil de veure i sentir: el pas de l’esmolet pels carrers del municipi. Alfonso López, originari de Galícia i establert a Catalunya des de fa dècades, es dedica des de fa trenta anys a esmolar eines, un ofici que va començar arran d’un canvi en la seva trajectòria laboral, animat per un amic.
L’arribada de l’esmolet s’associava antigament a un so característic que anunciava la seva presència i feia sortir la clientela al carrer. Avui, però, aquest reclam forma part d’un paisatge sonor que s’ha anat apagant amb el pas del temps.
Tot i que moltes de les eines que abans passaven per les mans dels esmoladors ja han desaparegut de l’ús quotidià, encara n’hi ha d’imprescindibles a moltes llars. Ganivets, tisores o altres estris de tall continuen necessitant manteniment, i això permet que l’ofici sobrevisqui malgrat la davallada de la demanda.
El rebombori que envoltava antigament l’arribada de l’esmolet tampoc no és el mateix. Ja no es formen cues, però encara hi ha veïns que s’hi atansen quan el veuen arribar. Una d’aquestes clientes, la Lourdes, també alerta del problema de l’intrusisme en un sector on el coneixement de l’ofici és clau.
En els darrers cinc o sis anys, López, que ve de Corró d’Avall, ha incorporat Palau a la seva ruta habitual, juntament amb altres pobles de l’entorn. El seu pas pel municipi no té una periodicitat exacta, però acostuma a repetir-se al cap de quinze dies o un mes.
Qui l’hagi descobert avui haurà d’estar atent a la seva pròxima visita. L’esmolet tornarà amb la furgoneta i les rodes d’esmolar al darrere, mantenint viu un ofici tradicional que, tot i haver perdut presència al carrer, encara conserva utilitat i memòria.
