L'Audiència de Barcelona arxiva definitivament el cas Residencial Palau

Cop de porta definitiu a les reclamacions de les famílies en el cas Residencial Palau per les morts durant la primera onada de Covid 19. L’Audiència de Barcelona desestima el recurs que hi van presentar sis familiars de residents perquè conclou que no hi va haver negligència criminal i emmarca els fets dins del caos i desbordament del moment pandèmic. Així, l’Audiència ratifica el sobreseïment provisional del cas contra la direcció de Residencial Palau Glolvi, SL. La interlocutòria, amb data de 26 de febrer tanca la porta a les acusacions d’homicidi per imprudència i omissió del deure de socors que argumentaven les famílies.

Joan Rabascall, membre d'una de les famílies denunciants, ho ha valorat a Ràdio Palau i considera que es tracta d'un revés social, més que no pas judicial. I per la defensa de Residencial Palau, que encapçalen els l’advocats Marc Molins i Marta Massip, la resolució s’ajusta a la realitat  que es va viure al centre, en aquell moment. En declaracions a Ràdio Palau Massip creu que la resolució dona una explicació pública a la societat sobre el que va passar, en un context d’emergència mundial.

La decisió del tribunal es basa en els informes mèdic-forenses dels 55 residents que van morir al centre entre el març i l’abril d’ara fa 6 anys. Unes morts que segons el tribunal eren poc evitables per l’avançada edat i fragilitat dels pacients i on es conclou que va ser una tragèdia inevitable, on les probabilitat de sobreviure eren inferiors al 10%, fins i tot amb ingrés hospitalari. Sobre això, tot i que molts pacients no es va derivar als hospitals, es considera que van tenir una assistència adequada, amb tractament pal·liatiu.

En resposta a les famílies el text de resolució considera que algunes afirmacions que fan són massa genèriques i recalca que la justícia penal no es pot moure per la indignació col·lectiva i que una conducta reprovable socialment no té perquè ser constitutiva de delicte. Les famílies també es van queixar de les contradiccions als certificats de defunció. La conclusió és que es tracta d’errors involuntaris, derivats del caos i exclou la falsedat documental.

Ara es compleixen justament 6 anys de l’inici dels fets. Familiars de residents van alertar l’Ajuntament i a Ràdio Palau de la manca de comunicació i d’opacitat per part de la direcció del centre, qui havia informat inicialment, que no hi havia casos de contagi,  fins que es va revelar que mancaven recursos i falta de personal i no s’havien seguit bé alguns dels protocols establerts. La direcció del centre es va queixar des del primer moment de caos entre administracions. En la primera onada, 55 persones de les 155 que hi havia al centre van perdre la vida.

Després de la investigació per part de la Fiscalia de Sabadell, prop d’una desena de famílies van decidir portar el cas als jutjats, en dues estratègies d’acusació diferents. Una d’elles va decidir esgotar la via civil. L’altra va aconseguir reobrir al cas, en dues ocasions, a partir de revisar el procediment d’estudi de les auto fins a arribar a aquesta resolució de l’Audiència de Barcelona, contra la qual no es pot presentar cap més recurs i que per tant esgota la via penal, per aquests fets concrets, després d’una etapa legal de prop de 4 anys. Tot i això, per part d’algunes famílies no es descarta estudiar altres possibles escletxes legals.