La Generalitat manté Palau-solità i Plegamans en zona de mercat tens d'habitatge
Territori prorroga un any la declaració de zona tensionada en 118 municipis, mentre professionals locals alerten que la regulació del lloguer pot estar reduint l’oferta disponible
Palau-solità i Plegamans continuarà formant part de la llista de municipis declarats zona residencial de mercat tens d’habitatge. El Departament de Territori i Habitatge ha actualitzat aquest dimarts la relació de municipis afectats per aquesta mesura, que prorroga durant un any la primera declaració i manté 118 localitats sota aquest règim. En la nova llista, 22 municipis han quedat exclosos perquè, segons el Govern, l’aplicació del topall de preus del lloguer i altres polítiques d’habitatge han contribuït a millorar-ne la situació. Entre aquests municipis hi ha Granollers, Parets i Mollet del Vallès.
L’anunci arriba després de l’acord entre el PSC i els Comuns, presentat la setmana passada a Mollet per la consellera de Territori,Sílvia Paneque i la portaveu dels Comuns, Jéssica Albiach. El pacte inclou un paquet de mesures per augmentar l’habitatge protegit als municipis, amb l’objectiu d’arribar als 20.000 habitatges en quatre anys.
Segons dades de la Generalitat, el preu mitjà dels contractes de lloguer regulat a la zona se situa en 876,56 euros mensuals durant el primer tram del 2026. La xifra representa un increment respecte de l’any anterior, però també una baixada de gairebé el 3% en relació amb el trimestre anterior. A Palau, les dades oficials de la Diputació de Barcelona situaven el preu mitjà del lloguer en 909 euros mensuals l’any 2024.
Escepticisme entre els professionals del sector
Tot i la contenció que defensa l’administració, professionals del sector immobiliari de Palau es mostren escèptics amb els efectes de la regulació. Anna Pérez, advocada d’Argemí Grup, considera que el topall de preus pot beneficiar alguns llogaters, però també ha provocat que petits propietaris deixin de posar els seus pisos al mercat de lloguer.
Segons Pérez, molts propietaris opten per no arrendar els seus immobles i traslladar-los al mercat de compravenda, que continua molt actiu i amb preus a l’alça. Al seu parer, això evidencia que les polítiques actuals no han aconseguit desplaçar prou demanda cap al lloguer. Pel que fa a l’impuls de l’habitatge públic, Pérez assegura que el sector no en percep encara els efectes i defensa que l’atenció a les persones vulnerables no pot recaure principalment sobre els propietaris particulars.
El govern local confia en l’impacte de l’habitatge protegit
Des de la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Palau consideren que, tot i que la percepció pugui ser lleu, la regulació sí que està contribuint a contenir els preus. El consistori defensa que l’impacte positiu es farà més visible amb el creixement de l’habitatge protegit, especialment amb els 52 nous habitatges en construcció a Can Riera. Les bases d’accés a aquests habitatges s’han de portar a aprovació al ple d’aquest dijous.
Sobre les mesures per incrementar l’habitatge protegit, Pérez també critica les dificultats per generar nova oferta des de la iniciativa privada. En concret, assenyala les obligacions de reserva d’habitatge social en les noves promocions, que el marc general de la llei estableix en un 30% però que pot superar aquest percentatge en alguns casos. L’advocada considera que aquestes exigències pressionen massa els promotors, especialment en un context d’augment dels costos dels materials arran dels darrers conflictes bèl·lics mundials.
