Els caçadors reclamen un major control en zones conflictives per la proliferació del senglar

Valoració positiva de la primera trobada de la recent creada Taula del Senglar de Catalunya per fer front al creixement de població d’aquesta espècie, des del col·lectiu de caçadors. L’òrgan, impulsat per la Conselleria d’Agricultura pretén ser un espai de coordinació a l’hora de prendre decisions públiques. Entre els objectius generals hi ha: definir plans de control en zones conflictives i reforçar la protecció dels conreus amb ajuts. També impulsar actuacions en entorns urbans i infraestructures viàries i reduir riscos sanitaris amb vigilància de malalties.

El palauenc Joaquim Zarzoso, president de la Federació Catalana de Caça, va participar en aquesta primera trobada, i ha explicat a Ràdio Palau que, en el cas de la pesta porcina, el brot de la qual encara s’ha d’aclarir, estan observant major resistència a la malaltia per part dels animals, fet que complica la situació. Sobre la gestió de la crisi, el col·lectiu de caçadors ha estat col·laborant amb els equips especialitzats per a contenir o retirar animals, però es mostren preocupats perquè al radi de 0 a 20 km dels focus, on pertany Palau, encara no se’ls permet actuar. Zarzoso tem que el col·lectiu ja envellit i amb problemes de relleu, quedi encara més tocat, amb les conseqüències que això pot comportar.

Sobre la inquietud que desperta aquest tema a nivell social aquí a Palau, en algunes persones, que han vist els senglars a tocar de casa o al propi pati, Zarzoso demana ser prudent. Palau-solità i Plegamans està situat en una zona de densitat alta de senglars, que majoritàriament viuen al bosc però que cada cop més estan adquirint hàbits urbans. Per això, explica, encara que no hi hagi la percepció des de les administracions i el cos d’agents rurals, amb qui col·laboren es fan actuacions específiques per allunyar els animals de la trama urbana.

Catalunya registra actualment una densitat mitjana de 6,3 senglars per km², amb una població reproductora estimada en 125.000 exemplars i una màxima que pot arribar als 180.000 animals. Una situació que genera danys als conreus, riscos sanitaris, afectacions a la biodiversitat i un augment dels accidents de trànsit, amb més de 3.400 sinistres el 2024 en carreteres i vies ferroviàries.