El Pla Director del Castell de Plegamans proposa una actuació integral a 15 anys vista

El Castell de Plegamans és una joia que per tal que llueixi, primer cal cuidar i molt. Aquesta seria la conclusió general que la vintena de persones assistir ahir es van endur a casa, després de sentir les explicacions de part de l’equip redactor del Pla Director de Castell, en l’acte de presentació que es va fer ahir, a la Torre Folch. Saber com està, què més hi pot haver i com preservar-ho en els pròxims quinze anys són els eixos que ahir van desenvolupar  Mireia Barnadas i Reinald Gonzalez, arquitecta coordinadora i historiador redactor del Pla Director del Castell de Plegamans. Un document estratègic, de 484 pàgines que estableix les línies d’actuació. Una de les primeres és extreure més informació, de sota les pedres.

El Pla Director inclou un buidatge documental exhaustiu i valuós sobre aquest casa fortificada. A través de plànols i fotografies antigues i recents els autors estableixen diferents fases històriques. Reinald Gonzalez, constata el 1122 com la primera data de referència demostrable. Això no vol dir, que no hi pugui haver vestigis anteriors. L’historiador va anar emmarcant les diferents etapes fins arribar al passat recent del segles XIX i XX, on els progressius canvis d’usos han esborrat, qualsevol coherència original, especialment la reforma dels anys 90. Reinald Gonzalez, sí que va revelar un detall, imperceptible per al gran públic però, de gran valor, com un segellat gòtic original.

En clau arquitectònica, Barnadas, va  explicar que la planta baixa és on més vestigis es poden conservar, en contrast amb la primera i la segona. L’arquitecta va projectar els majors problemes detectats en l’estructura: esquerdes a la façana, i descalçament per rebaixa de terrenys en són alguns dels més greus. Teules trencades i els efectes nocius dels excrements de colom, són altres afectacions, sobre les quals els experts recomanaven actuar. Unes actuacions que l’Ajuntament ja ha tirat endavant recentment segons ha explicat Eva Soler, regidora de Patrimoni. 

El Pla inclou una actuació integral, quirúrgica que comprèn les parets, l’entorn, els espais interiors, inclosa la fusteria i tot el sistema energètic. També una reformulació de l’enjardinament i de l’entorn. Són actuacions menys invasives però que poden començar a ajudar a la millora i que van en paral·lel a la part més museística, que va més enllà de l’espai actual. Perquè el pla inclou recuperar l’espai de les cavallerisses, com a centre d’interpretació, en lloc de la recepció actual, dins de la torre, on s’hi preveu un ascensor per millorar l’accessibilitat. Això obligaria a endreçar els accessos i l’aparcament de vehicles l’exterior. El Pla, també vetlla per la visibilitat de l’edifici, que ha anat quedant tapat pel creixement d’arbres i edificis pròxims. Per això, també proposa estudiar l’adquisició de dues finques privades, pròximes. tot i que tot plegat va explicar Barnadas depèn de molts factors.

El Pla estableix un període d’inversions de 15 anys, en diferents fases. La primera, de coneixements i actuacions urgents de MIG milió d’euros, en els propers tres anys. Una segona, del 2029 al 2034 d’actuacions preferents d’UN MILIÓ d’euros, la tercera de 2 milions fins l’any 2040 per accions de reactivació. Per últim, una altra etapa que es tanca el 2043 amb actuacions d’integració paisatgística de 600 MIL euros més. Total, prop de 4 MILIONS d’euros. Un pla, doncs, ambiciós que exigeix als successius equips de govern, la cerca de recursos per totes aquestes actuacions destinades no només per conservar aquest edifici sinó a concebre el Castell com futur espai referent per explicar la història del municipi.